En els últims anys, els medicaments basats en GLP-1, com l’Ozempic (semaglutida), han guanyat molta popularitat pel seu paper en el tractament de la diabetis tipus 2 i en el control del pes. Però, juntament amb els seus efectes digestius, ha aparegut un terme cada vegada més conegut: “Ozempic mouth”.
Ara bé, què vol dir exactament? És realment l’Ozempic el que fa malbé les dents? I què podem fer per evitar problemes a la boca?
Què és l’ “Ozempic mouth”?
“Ozempic mouth” no és un diagnòstic mèdic ni odontològic oficial. És un terme informal que s’utilitza per descriure un conjunt de símptomes orals que algunes persones poden experimentar mentre prenen semaglutida o altres medicaments de la família dels agonistes del receptor GLP-1.
Entre els símptomes que s’han descrit hi ha:
- Boca seca o sensació de tenir poca saliva.
- Mal alè.
- Llengua seca o amb una sensació de “capa” sobre la superfície.
- Canvis en el gust.
- Sensibilitat dental.
- Irritació de les genives.
- Major risc de càries en determinades circumstàncies.
- Desgast o erosió de l’esmalt, especialment quan hi ha vòmits o reflux freqüents.
És important, però, fer una distinció: actualment no hi ha evidència sòlida que demostri que l’Ozempic, per si mateix, destrueixi directament les dents o l’esmalt. La major part de les explicacions apunten als efectes indirectes del tractament, com la sequedat bucal, la deshidratació, els canvis en l’alimentació i els efectes gastrointestinals.
Per què pot aparèixer?
La saliva té una funció molt més important del que sembla. Ajuda a lubricar la boca, facilita la deglució, contribueix a controlar l’acidesa i participa en la protecció natural de les dents.
Quan hi ha menys saliva, la boca perd part d’aquesta protecció. La sequedat pot afavorir l’acumulació de placa, el mal alè i, en determinades persones, un major risc de càries i irritació de les mucoses.
De fet, s’han publicat casos clínics de persones que van desenvolupar una disminució important de la salivació després d’iniciar tractament amb semaglutida. En alguns casos, la funció salival va millorar posteriorment. Tot i així, es tracta de casos individuals i no permeten establir que aquest efecte es produeixi en totes les persones que prenen el medicament.
La relació amb les nàusees, el reflux i els vòmits
Un altre factor important són els efectes digestius dels medicaments GLP-1.
La semaglutida pot retardar el buidatge de l’estómac i pot provocar, entre altres efectes adversos, nàusees, reflux o vòmits. Quan els àcids de l’estómac entren repetidament en contacte amb les dents, poden contribuir a l’erosió de l’esmalt.
A diferència de la càries, l’erosió dental és un procés químic: l’àcid va desgastant progressivament l’estructura de la dent. Pot manifestar-se amb sensibilitat davant aliments freds, calents o dolços, així com amb canvis en l’aspecte de les dents.
Per això, si una persona que pren semaglutida presenta vòmits freqüents o reflux, és especialment important prestar atenció a la seva salut bucodental.
I el mal alè?
El conegut “Ozempic breath” o mal alè associat popularment a aquests tractaments també pot estar relacionat amb diversos factors.
La boca seca redueix la capacitat natural de la saliva per netejar la cavitat oral. A més, els canvis en l’alimentació, la menor ingesta de líquids i les alteracions digestives poden contribuir al problema.
Això no significa que totes les persones que prenen Ozempic hagin de tenir mal alè. Si apareix i persisteix, convé valorar també altres causes habituals, com la placa bacteriana, la gingivitis, la periodontitis, problemes digestius o altres factors.
Com podem protegir la boca?
La bona notícia és que hi ha mesures senzilles que poden ajudar a reduir el risc de problemes bucodentals.
1. Beu aigua regularment
Mantenir una bona hidratació és especialment important si notes la boca seca. La sensació de sequedat també pot ser un senyal que necessites augmentar la ingesta de líquids.
2. Mantingues una higiene bucodental rigorosa
Raspalla’t les dents dues vegades al dia amb pasta dentífrica amb fluor i no descuidis la neteja interdental.
3. No et raspallis immediatament després de vomitar
Després d’un episodi de vòmits, l’àcid pot deixar temporalment l’esmalt més vulnerable. És preferible esbandir-se la boca amb aigua i esperar abans de raspallar-se les dents, en lloc de fer-ho immediatament.
4. Vigila la sequedat bucal
Si tens la boca persistentment seca, comenta-ho amb el teu dentista. La sequedat continuada mereix una valoració, especialment si també apareixen càries, irritació, dificultat per empassar o mal alè.
5. Visita regularment el dentista
Les revisions permeten detectar precoçment càries, inflamació de les genives, erosió de l’esmalt o altres alteracions.
I sobretot, informa el teu dentista si estàs prenent Ozempic, Wegovy o un altre medicament GLP-1. Aquesta informació pot ser útil per valorar els teus símptomes i adaptar la prevenció.
Cal deixar l’Ozempic si tens problemes a la boca?
No hauries de deixar el tractament pel teu compte.
Els medicaments GLP-1 poden tenir beneficis importants per a determinades persones i els possibles problemes bucodentals s’han de valorar dins del context general de cada pacient. Si notes sequedat intensa, vòmits freqüents, sensibilitat dental, mal alè persistent o altres canvis a la boca, parla amb el professional que t’ha prescrit el tractament i amb el teu dentista.
La solució pot passar per tractar els símptomes i reforçar la prevenció, no necessàriament per interrompre el medicament.
En resum
L’ “Ozempic mouth” és un terme popular, no una malaltia concreta. La recerca disponible suggereix que alguns pacients que utilitzen semaglutida o altres fàrmacs GLP-1 poden experimentar problemes com boca seca, mal alè, alteracions del gust o sensibilitat dental. Els efectes digestius, la reducció de la ingesta de líquids i els canvis alimentaris poden contribuir a aquests problemes.
Tot i que la investigació específica sobre salut oral encara és limitada, cada vegada hi ha més literatura odontològica sobre aquesta qüestió. Per això, una bona hidratació, una higiene bucodental adequada i les revisions periòdiques són especialment importants durant el tractament.
Si notes canvis a la boca després de començar un medicament GLP-1, no els ignoris: detectar-los aviat pot ajudar a evitar que un problema petit acabi afectant la salut de les dents o de les genives.
Posa’t en contacte
