La periodòncia és l’especialitat odontològica que engloba la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les malalties o anomalies que afecten als teixits que suporten les dents (ós i geniva).
Les principals malalties periodontals són la gingivitis, una inflamació de les genives que normalment no causa problemes majors; i la periodontitis, una infecció crònica en què ja s’afecta l’ancoratge de les dents, arribant a l’extrem de poder perdre-les. L’origen d’aquesta malaltia és bacterià, encara que la seva evolució ve determinada per una predisposició genètica per part del pacient.
Quins són els símptomes de la malaltia periodontal?
Un dels principals factors en el tractament de la periodontitis és una detecció precoç, de manera que es recomana estar atent a l’aparició de qualsevol d’aquests símptomes:
- Sagnat de les genives
- Dents mòbils o aparició d’espais entre aquestes
- Major exposició de les arrels, amb sensació de tenir dents llargues
- Mal alè continu
- Augment de la sensibilitat dental, sobretot al fred
- Aparició de pus, abscessos o flegmons a la geniva
En què consisteix el tractament de la malaltia periodontal?
L’objectiu del tractament és eliminar la infecció que produeix la malaltia, detenint així el procés destructiu de l’ós. Els protocols de tractament periodontals tenen resultats molt previsibles i estables en la majoria de casos sempre i quan es compti amb la col·laboració del pacient, ja que és imprescindible un manteniment adequat per part d’aquest.
En alguns casos, a més d’aturar l’avanç de la infecció, és possible utilitzar tècniques encaminades a regenerar els teixits periodontals destruïts.
Inclou tots els tractaments encaminats a tractar les malalties o anomalies que presenten les dents, amb la finalitat d’intentar conservar-les el màxim temps possible.
Inclou, per una banda, l’odontologia preventiva, la finalitat de la qual és reduir la necessitat de tractaments a mig i llarg termini (aplicació de fluor, segellats de fissures per a reduir el risc de càries…); i la reparació de les lesions un cop ja instaurades a les dents (obturacions simples, endodòncies, incrustacions…).
Què és la càries dental?
Probablement la càries sigui la patologia oral més comú i una de les principals causes de pèrdua dental. La càries és la destrucció del teixit dental causada per la desmineralització produïda pels àcids alliberats per les bactèries presents a la cavitat oral.
En una fase inicial, la desmineralització àcida pot causar l’aparició de taques blanques o fosques sobre l’esmalt de la dent. En aquest estadi encara és possible revertir el procés mitjançant una higiene oral correcta i l’aplicació de fluor en la lesió.
Si no es tracta, la lesió avançarà fins a formar una cavitat que pot afectar l’esmalt o l’esmalt i la dentina de la dent. En aquesta fase la càries encara pot ser asimptomàtica, de manera que es fan imprescindibles les revisions periòdiques per a poder detectar-les a temps. El tractament, en aquests casos, consisteix en l’eliminació de tot el teixit afectat i la seva substitució mitjançant un material de farcit o obturació.
Si la càries segueix creixent, es va aproximant cada cop més a la capa més interna de la dent, on es troba la polpa. És en aquest moment quan el pacient pot començar a notar molèsties com major sensibilitat al fred, als dolços, a la masticació i, finalment, dolor. Depenent de la proximitat al nervi de la dent, podrà fer-se una simple obturació o no, fent-se possible la necessitat d’un tractament de conductes o endodòncia addicional.
Els implants dentals són la millor solució que disposem actualment per reposar dents perdudes o que no és possible conservar. El procediment, poc invasiu, consisteix en la inserció d’un cargol de titani que és acceptat per l’organisme com a propi, i que acabarà suportant una pròtesis que serà la dent funcional.
En general, el procediment és molt senzill. Es duu a terme sota anestèsia local i no sol tenir complicacions. A excepció de casos concrets en què es podrà realitzar una càrrega immediata amb col·locació de dents provisionals el mateix dia de la cirurgia, caldrà esperar entre 2 i 4 mesos a que l’ós creixi al voltant de l’implant abans de fer la pròtesi.
En altres casos ens podem trobar que, després de la pèrdua de la dent, s’hagi perdut ós i aquest sigui insuficient per a poder col·locar un implant de forma predicible, fent necessaris tractament addicionals com l’ús d’ós artificial per a regenerar la zona de forma prèvia o simultània a l’implant. En aquests casos, els temps de tractament poden veure’s augmentats.
L’ortodòncia és l’especialitat de l’odontologia que s’encarrega d’estudiar i corregir les alteracions de posició de les dents, les arcades dentàries i inclòs els problemes de disfunció temporo-mandibular (ATM).
Ortodòncia en nens
Durant la infància, com els ossos encara estan en creixement, és el millor moment per a corregir possibles problemes o anomalies en el desenvolupament dels maxil·lars que es puguin detectar. És per aquest motiu que les revisions periòdiques al dentista són tan importants des de ben petits.
L’ortodòncia interceptiva o funcional és aquella aparatologia que busca corregir aquests problemes que es poden detectar en nens en creixement (paladars estrets, mossegades creuades, mandíbules prominents…). Els aparells utilitzats són diversos, des d’aparells fixes fins a amovibles, i l’ús d’un o un altre dependrà de cada cas concret i del problema que es busqui corregir. Normalment, els problemes que es busquen solucionar són d’origen esquelètic (per falta o excés de desenvolupament d’algun dels maxil·lars) o funcional (nens que respiren per la boca, que es xuclen el dit o utilitzen xumet més enllà dels 2 anys, etc.). Quan aquests problemes es detecten en adults, és més difícil arribar a una solució senzilla, sent necessari recórrer a l’extracció de peces sanes, ortodòncies de compromís o tractaments quirúrgics per poder modificar la posició i mida dels ossos.
Ortodòncia en adolescents i adults
Un cop finalitzat el creixement, l’única forma de corregir la malposició dental és mitjançant aparatologia fixa. En aquests casos, ens podem ajudar dels brackets, uns aparells fixes que es cimenten a les dents i van connectats entre si mitjançant un filferro elàstic que exercirà unes forces suaus sobre les dents, provocant el seu moviment.
Existeixen diferents tipus de brackets:
Bracket metàl·lic convencional
Són els tradicionals, molt resistents i els més econòmics. Precisen de lligadures elàstiques o metàl·liques per a subjectar l’arc sobre els brackets.
Bracket metàl·lic d’autolligat
No requereixen les lligadures per a subjectar l’arc, ja que funcionen mitjançant un sistema d’obertura i tancament del bracket. Això fa que el moviment no tingui fricció i sigui més ràpid.
Bracket estètic
D’un color molt similar al de la dent, fan que siguin molt menys visibles.
Ortodòncia invisible: Invisalign®
A la nostra clínica, a més dels sistemes d’ortodòncia convencional, comptem amb el sistema d’ortodòncia “invisible” o Invisalign®. És tracta d’una sèrie de fèrules o alineadors transparents i amovibles creats a partir d’un tractament virtual per a moure les dents fins a la posició desitjada. Cada alineador és lleugerament diferent a l’anterior, provocant així un moviment en les dents cap a la posició final dissenyada per l’ortodoncista.
A més del seu benefici estètic, ja que pràcticament passa desapercebut, permet extreure’s durant els àpats, sent per a nosaltres el tractament d’elecció en pacients adults amb propensió a patir problemes periodontals, ja que permet un millor manteniment de la higiene i, per tant, minimitza el risc de gingivitis i periodontitis.
Millorar l’aspecte del somriure és una petició cada vegada més freqüent i que pot requerir la conjunció de diferents especialitats odontològiques en funció del cas. Per això a la nostra clínica, on els nostres doctors disposen d’una formació multidisciplinar, s’estudia cada cas concret per a poder donar la solució que millor s’adapti a les necessitats de cada pacient.
Entre els tractaments possibles trobem:
Ortodòncia invisible Invisalign®
Blanquejament dental.
Es tracta d’un tractament conservador, senzill i ràpid que busca aclarir el to natural de les dents. Existeixen diferents tipus de blanquejaments, sent l’especialista l’encarregat d’indicar quin és el més adient per a cada cas.
Blanquejament extern
Ambulatori
En aquest cas, al pacient se li entrega una fèrula feta a mesura i un gel amb un agent blanquejador que haurà de col·locar-se a casa. Normalment la duració del tractament és de 2-3 setmanes, però el temps pot variar en funció de cada pacient. Els resultats del tractament són duradors, però si persisteix la causa de l’enfosquiment de les dents (cafè, té, tabac), pot ser necessari repetir el tractament de forma periòdica per a mantenir els resultats.
Clínic
En aquest cas el gel aplicat presenta una major concentració de l’agent blanquejador i s’activa mitjançant llum. Aquest Blanquejament es realitza a la consulta i els resultats ja són visibles en una sola sessió.
Combinat
És el que més utilitzem a la nostra consulta, ja que no només obtenim el millor d’ambdues tècniques, sinó que els resultats es veuen potenciats. Primer es realitza el blanquejament a la clínica i s’entrega la fèrula per a seguir aplicant el gel a casa durant unes setmanes. És la tècnica més eficaç i amb els resultats més estables.
Blanquejament intern.
Aquest sistema s’utilitza per a aclarir dents individuals que es poden haver enfosquit per diverses causes, normalment per un traumatisme o tractament de conductes (endodòncia) previs. El tractament consisteix en blanquejar la dent des de l’interior i poden caldre vàries sessions en funció de la diferència de color entre les dents.
Carilles (facetes) dentals de composite.
S’utilitza una pasta similar a la utilitzada en les obturacions que s’adhereix a la superfície de la dent sense necessitat de desgastar-la. Aquesta pasta es col·loca i modela directament sobre la dent, podent corregir així malposicions, petites fractures, canvis de coloració, espais entre dents… Requereixen manteniments periòdics per a polir i evitar canvis en el color o en la brillantor.
Carilles (facetes) dentals de porcellana.
Es tracta de fines làmines de porcellana fetes a mesura en el laboratori que es cimenten sobre les dents per a donar-los la forma, mida i color desitjat de forma permanent. Són molt estables en el temps i no necessiten manteniment ni polit a llarg termini com les carilles de composites. Ofereixen un mimetisme total amb la dent natural, però en funció del problema a corregir poden requerir rebaixar mínimament la dent natural.
Corones sense metall (de porcellana o zirconi).
Els materials utilitzats en odontologia han avançat molt durant els últims anys i ara disposem d’opcions que ens permeten combinar amb èxit estètica i resistència. Així, disposem de materials com el zirconi o el disilicat de liti que aconsegueixen mimetitzar de forma molt més natural les nostres dents naturals, sense renunciar a la resistència que ens oferia el metall.
Tractaments estètics de les genives (estètica rosa).
Per aconseguir un somriure harmònic és igual d’important l’estètica de les dents com la de les genives. De vegades, el conjunt global del somriure no és el desitjat i pot deure’s a l’existència d’alteracions en la forma o contorn de la geniva. En funció del problema, disposem de diferents tipus de tractaments de les genives.
Gingivectomia i allargament de corona.
La gingivectomia és un procés molt senzill pel qual es retallen les genives, aconseguint una forma més simètrica i harmònica, amb resultats immediats pel pacient. Sol utilitzar-se quan les dents es veuen massa curtes, quan existeix una exposició excessiva de geniva durant el somriure (somriure gingival) o quan els marges gingivals són irregulars o asimètrics. En l’allargament de corona, a més de remodelar la geniva, s’ha de remodelar una mica l’ós perquè la geniva no torni a la seva posició inicial. Són els nostres doctors els que s’encarregaran de determinar si es requereix una tècnica o una altra per a cada cas concret.
Cobriment radicular.
Les recessions gingivals són denudacions parcials de l’arrel degudes a la migració apical del marge gingival. És a dir, situacions en què la geniva s’ha desplaçat, deixant exposada part de l’arrel de la dent, la qual cosa pot donar la sensació de tenir una dent més llarga. Les causes són diverses: malaltia periodontal, una tècnica de raspallat massa agressiva, frenells massa curts, malposició dentària… En moltes ocasions aquestes recessions no es tracten, però ho fem quan suposen un problema estètic pel pacient o si ocasionen problemes de sensibilitat. Encara que el principal factor per a evitar que les recessions augmentin o es tornin a instaurar després del tractament és eliminar el factor causant d’aquestes. Actualment disposem de diferents tècniques de microcirurgia que ens permeten tractar de forma eficaç la majoria de les recessions gingivals.
Augment de volum.
Quan perdem una dent, part de l’ós que envoltava la dent i que mantenia el volum de l’arcada s’acaba perdent també. Molts cops, en aquests casos, encara que substituïm la dent mitjançant un implant o un altre tipus de pròtesis, el resultat final no s’acaba de veure del tot natural. La causa és el defecte en el gruix o en el volum de la zona per la pèrdua òssia. Avui dia disposem de tècniques de microcirurgia que ens permeten corregir aquests defectes mitjançant la col·locació d’un empelt de teixit connectiu del paladar a la zona afectada.